Ballade Trio, Teatre la Gorga Palamós, 8 de març 2020, 18h

Beethoven, Beethoven i les dones,  dones compositores, mares que canten

 

L.van Beethoven          Adagio per a mandolina (dedicat a la contesa Joséphine de Clary)*

L.van Beethoven Trio opus1, n3 en do m:

                Allegro con brio /Andante cantabile con variazioni / Menuetto / Finale (Prestissimo)

Fanny Mendelssohn     Melodia opus 4, núm. 2*

Clara Wieck                       Mazurka (Soirées musicales, núm. 5)*

Clara Wieck                       Romança, opus 11, núm 1 *

Mares que canten                   Brahms Cançó de Bresol (arr. Mandozzi)

                                                         Chopin Berceuse, opus 57*

                                                      Popular har. per Lorca  Nana de Sevilla*

                                                     Falla Nana*

                                                     Montsalvatge  Canción de cuna para dormir a un negrito*

* Arranjament  Imma Guàrdia

 

Quan pensem en els grans noms de la música clàssica rarament ens venen al cap noms de dones. Vol dir això que a cada època no hi ha hagut Lluïses van Beethoven, Frederiques Chopin, Joanes Brahms? No. És clar que no. El què passa és que el talent de les dones i la seva capacitat creativa no es tenien en compte. Elles podien ser grans muses, acompanyants obedients i dòcils. Fins i tot, ocasionalment i si eren millors que qualsevol home, podien ser concertistes. Però plasmar el seu talent en composicions perdurables, són figues d’un altre paner. Malgrat això, algunes van aconseguir heroicament fer-ho. A algunes d’elles volem avui retre homenatge en aquest concert. Potser els homes algun dia lamentaran tota la llum que van apagar i ofegar en les tenebres.

Avui en un intent de fer les paus, buscarem la petjada positiva de la dona en figures tan masclistes com la del propi Beethoven (perdoneu, els genis no escapen pel seu talent a la crítica social). Beethoven va escriure innombrables peces dedicades a les dones que va estimar, que no van ser poques (segurament i inconscient ja s’enamorava de dones per a ell inabastables per tal de protegir la seva llibertat absoluta i el més important dels seus amors, la música).

El 16 de desembre de 2020 Beethoven hauria complert 250 anys i volem retre-li homenatge amb una de les seves peces de cambra més tocada i celebrada, que va escriure amb poc menys de 20 anys i es va publicar en fa 225, el Trio en dom opus 1, núm. 3. També interpretarem una de les moltes obres de dedicades als seus amors.

Finalment, oferim un petit recull de peces inspirades en la maternitat. Peces impregnades de tendresa, el sentiment conductor de totes les mares (algunes benestants, d’altres pobres o esclaves o tristes, però totes destil·lant un sentiment instintiu protector cap als seus cadells). Us oferim un meravellós poema de Jacint Verdaguer que parla d’això (per cert, el coneixem perquè ens el va recitar de memòria, als seus 95 anys, la mare d’una de les integrants del trio en saber que preparàvem aquest projecte)

Per què canten les mares? 1895

En lo piset més humil
del carreró de la Cera
canta una mare gentil,
com aucell en primavera.

Canta una hermosa cançó,
la de l’Infant i la Dida,
tot abraçant l’infantó,
que les llàgrimes oblida.

Son espòs està ferit
ajagut en una estora;
ahir vengueren lo llit
per traure la fam a fora.

De flassades i llençols
fa deu dies que no en tenen;
un los ne resta tan sols,
que empenyaran, si no venen.

Per menjar no tenen res,
per cremar ni un brot de llenya;
com no s’ha d’encendre més,
lo fogó també s’empenya.

L’infantó no té bressol,
la mare no té cadira,
mes canta com rossinyol,
però son marit sospira.

–Per què, esposa del meu cor,
per què tan alegre cantes,
quan jo conto amb greu tristor
mes penes, ai!, que són tantes?

De tant com a casa he vist,
joies, mobles i moneda,
sols la Creu de Jesucrist,
tan sols la Creu nos ne queda.

Mai més podré treballar,
sempre creix ma malaltia,
jo me’n vaig cap al fossar
i, ai!, hi vaig amb companyia.

I nostre fill, què farà,
tot solet, sens pare i mare?
Per ell un arbre hi haurà
que amb la seva ombra l’empare?

I tu cantes? Valga’m Déu!
Vols que ma pena s’ignore?
Per què cantes, amor meu?
–Perquè el nostre fill no plore.–

 

 

 

BRAHMS:

 

Bona nit, bona nit, de roses cobert, de randes guarnit; reposa el llitet.
matinet si déu vol, demà et despertaràs.
matinet si déu vol, demà et despertaràs.                                                                                  Bona nit, bona nit, bells àngels, tots blancs, demà et mostraran; l´arbre de nadal.
dorm infant un son llis, somnia en el paradís.

 

NANA DE SEVILLA:

Este galapaguito no tiene mare.
No tiene mare, sí
no tiene mare, no.

Lo parió una gitana, lo echó a la calle.
Lo echó a la calle, sí
lo echó a la calle, no.

Este niño chiquito no tiene cuna.
No tiene cuna, sí
no tiene cuna, no.

Su padre es carpintero y le hará una.
Y le hará una, sí
y le hará una, no

FALLA

Duérmete niño,
duerme, mi alma;
duérmete lucerito
de la mañana.

Nanita, nana,
nanita, nana,
duérmete lucerito
de la mañana.

MONTSALVATGE

Ningue ningue ningue tan chiquitito
el negrito que no quiere dormir
Cabeza de coco, grano de café
Con lindas motitas, con ojos grandotes
Como dos ventanas que miran al mar

Cierra tus ojitos, negrito asustado
El mandinga blanco te puede comer
Ya no eres esclavo
Y si duermes mucho
El señor de casa promete comprar
Traje con botones para hacer un groom

Ningue, ningue ningue duérmete negrito mmm
Cabeza de coco, grano de café:

 

BALLADE TRIO

Imma Guàrdia, violí; Eulàlia Nosàs, violoncel i Marta Obradors, piano.

Les tres intèrprets del  Ballade trio comencen a col·laborar professionalment l’any 1.990, ja sigui com a professores del Curs Internacional d’Interpretació Musical de Sant Feliu de Guíxols o com a integrants de diferents formacions de cambra. Han actuat arreu de Catalunya en diferents festivals. Des de l’any 2010 es centren bàsicament en l’obra per a trio amb piano, fundant el Ballade Trio, formació que aglutina la seva àmplia experiencia cambrística i la seva estreta amistat, factors ambdós que comporten la seva compenetració musical i artística.

Treballen una fòrmula de la seva invenció per a popularitzar les grans obres del repertori clàssic i popular, els Passejos pel món del trio, on a manera de calidoscopi, seleccionen els fragments més importants escrits per a trio. També, cent anys després de la mort del compositor lleidatà Enric Granados, el Trio Ballade va voler fer una selecció d’obres destacades d’aquest compositor, ja siguin arranjades per a trio ja siguin originals. Quan fa 250 anys que va néixer el gran Beethoven no han volgut deixar passar l’ocasió de retre-li homenatge. I també han tingut presents alguns dels molts noms, no per oblidats menys valuoso

Entrades i més informació: https://www.lagorga.cat/espectacle/322